Cultura

No és possible construir alternatives socialment justes i ecològicament sostenibles sense una cultura del comú que ens predisposi per reconèixer la interdependència entre els individus i la seva participació en la trama de la vida, de la que en són part. Una cultura per repensar què és una bona vida, una vida que valgui la pena ser viscuda. Que mesuri l’abundància en termes de vincles i processos, d’afectes alegres. Que ens ajudi a saber qui volem esdevenir en comptes d’encotillar-nos en qui, suposadament, som.

La cultura produeix subjectivitat, modela la manera d’entendre el món de les persones i, per tant, el seu comportament i allò que troben desitjable. La cultura hegemònica actual produeix subjectes que es pensen a si mateixos com a individus separats de la natura i que competeixen pels recursos.

El desposseïment de les classes populars també s’expressa en el seu desposseïment dels mitjans materials i simbòlics per construir aquesta cultura. Per això cal recuperar infraestructures i organitzar espais per trobar-se, celebrar, produir col·lectivament coneixement, representacions, relats i estètiques pròpies…